30 de maig 2008

Una dona va al metge, de Ray Kluun




Una dona va al metge.
Ray Kluun.
Columna
19.00 €



« «Tant és el que penseu de mi, aquesta és la meva història: un cru relat sobre l’amor.» »

Text de contraportada

¿Què passa quan una cosa inesperada irromp en la nostra vida i la canvia de dalt a baix? ¿Estem sempre a l’altura del que s’espera de nosaltres? Ray Kluun va veure com la seva vida feia un inesperat i terrible gir de cent vuitanta graus i, arran d’aquesta experiència, va escriure Una dona va al metge. Un relat dur i sense concessions que alhora és un cant a l’esperança i que ha captivat milions de lectors a tot Europa.

La difícil i arriscada proposta de crear una novel·a que contingui missatges de mòbil, un ménage à trois, un càncer terminal, un viatge per Europa, un amor incondicional, una eutanàsia alliberadora i una preciosa nena vestida de princesa amb ales per celebrar el seu tercer aniversari són els ingredients que fan d’aquesta obra un llibre únic.

És per tot això que llegir Una dona va al metge és una experiència tan intensa; una novel·la que toca totes les cordes de l’ànima humana.

Ray Kluun (Raymond van de Klundert) no era un escriptor, era el propietari d'una agència publicitària. Aquesta novel·la té molt de autobiografia, i malgrat la seva duresa, és un cant a la vida. La malalta terminal sembla, fins i tot, que s'ho passi bé. ...


2 comentaris:

Anònim ha dit...

He llegit el llibre i encara estic impactada per la cruesa i duresa del relat. Per un costat està molt bé, l'autor despulla els seus sentiments més íntims sense amagar el renuig que sent a vegades cap allò qua ha passa. No obstant per altra banda el trobo un inmadur repugnant, que no va ser capaç ni de deixar d'anar a un carnaval mentre la seva dona era malalta greument. Demostra que avui en dia l'esperit de sacrifici està oblidat.

Anònim ha dit...

He llegit el llibre i encara estic impactada per la cruesa i duresa del relat. Per un costat està molt bé, l'autor despulla els seus sentiments més íntims sense amagar el renuig que sent a vegades cap allò qua ha passa. No obstant per altra banda el trobo un inmadur repugnant, que no va ser capaç ni de deixar d'anar a un carnaval mentre la seva dona era malalta greument. Demostra que avui en dia l'esperit de sacrifici està oblidat.