26 de febrer 2008

Et donaré la terra, de Chufo Llorens.



Te daré la Tierra.
El donaré la Terra.

Chufo Lloréns
Grijalbo/La rosa dels vents.



Ja fa dos anys del fenomen literari de L'esglèsia del mar. Un autor desconegut amb la col·laboració d'un equip editorial, prepara una novel·la històrica d'una extensió considerable sobre l'Edat Mitjana a Barcelona. La novel·la té punts en comú amb Els pilars de la Terra i amb una bona dosi de màrqueting és el llibre més venut del Sant Jordi 2006.

Amb els mateixos ingredients, la gent de La rosa dels Vents (Randomhouse Mondadori), pretenen repetir la història. Chufo Llorens, que ja havia publicat alguna novel·la històrica, ens porta a la Barcelona del segle XI. Martí Barbany és un jove pagès que arriba a una Barcelona de 2500 habitants. Un inesperat llegat li permet iniciar una ambiciosa aventura mercantil i tenir una tràgica relació amorosa. Paral·lela a la ficció de Martí, hi ha la història del compte de Barcelona Ramón Berenguer I, i els seus amors adúlters amb Almodís, esposa del compte de Tolosa. Aquesta relació va provocar una crisi política de greus conseqüències. Fins i tot el Papa els va excomunicar. Una història verídica i ben documentada.

Aventura, passió, intrigues, luxúria, nobles i vassalls, esclaus i comerciants omplen aquesta novel·la on els dolents també ho són molt. Chufo Llorens ha bastit una obra extensa (752 pàgines) que es llegeix d'una volada.

En castellà està publicada per Grijalbo amb el títol de Te daré la tierra.

Argimiro Segura



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Acabo de veure una entrevista a Chufo Llorens i m'han marxat les ganes de llegir res que haigi escrit. Segons ell un llibre que no hi sigui a les llibreríes com a mínim 6 mesos no val la pena llegir-lo. També ha dit que mai va a veure un film que no hi siguia cartellera com a mínim 4 o 5 mesos, perque sinó considera que és una perdua de temps. Aquest senyor será escriptor però no es ni tant sols cinèfil, perque sinó sería conscient de la bestiesa que ha dit. Segons les seves teoríes els únics films que val la pena anar a veure son de l'estil de "Titanic" o "Tango i Cash". La resta de films,com per exemple "Sevigné", "La Soledad", "La silla de Fernando", "Good bye América" i tantes altres que acostumen a estar a cartellera 1 o 2 setmanes, no val la pena veure-les, segons la seva opinió. Suposo que el pensarà que aquests films, que segurament no haurà vist i encara i així els desprecía, no poden aportar-li res que valgui la pena. Per tant, si el tipus d'obres que ell escull per nodrir-se son les que tenen major tirada comercial i ignora a les que no tene tanta força mediàtica, perque la realitat es que la publicitat es decisiva per vendre llibres, films i tot en general, no se si el que escriu el senyor Llorens i com ho escriu em pot resultar fins i tot desagradable.

Admimistrador ha dit...

Tots som lliures de triar unes lectures o unes altres. Deixant a banda les opinions de l'autor jo he trobat aquesta novel·la distreta i amb una trama argumental interessant.