18 de març 2007

Protagonista, Barcelona

Que Barcelona està de moda és indiscutible: Woody Allen rodarà aquí la propera pel·lícula, riuades de turistes envaeixen pacíficament (o no tant) les Rambles i el Park Güell... Ja al darrer quart del segle passat Juan Marsé, amb les seves novel·les de postguerra al Guinardó i Manuel Vázquez-Montalbán, auxiliat per l'atípic investigador Pepe Carvalho, havien situat aquí l'acció dels seus escrits. Més recentment, Ruiz Zafón amb l'Ombra del vent i Ildefonso Falcones, amb l'Església del mar, han obtingut èxits sense precedents i vendes abundants de la mà de la ciutat veïna.

Sembla que el tema no està esgotat i els principals grups editors espanyols, Planeta y Plaza & Janés, publiquen cadascú la seva aportació per la diada de Sant Jordi:

La ciudad sin tiempo. Enrique Moriel. Per començar amb enigmes, l'autor s'amaga sota aquest pseudònim. S'especula sobre la identitat de l'autor. Pels blocs circula el rumor que és Ruiz Zafón. No ho crec. La novel·la em recorda L'església del mar. Amb una intriga que arrenca des de l'època actual, un protagonista intemporal ens farà passejar per la història i l'anècdota de Barcelona des del segle XIV fins als nostres dies.

La clau Gaudí. Esteban Martín i Andreu Carranza, també publicada en castellà. Els autors de les terres de l'Ebre, amb un estil molt proper a El Codi da Vinci ens canvien la història de la mort d'en Gaudí: l'atropellament que va causar la mort del geni de Reus no va estar un accident si no un assassinat... Si el llegiu entrareu en un món de cavallers bons i dolents, de símbols massònics i esotèrics, i en acabar, com ja vau fer amb Santa María del Mar, tornareu a la Sagrada Família i al Park Güell.