02 de desembre 2006

Violència gratuïta, de Jordi Valls

EL RELLEU

Vaig fer-me gran la nit que el meu pare
tendre con un nadó, s'adormí al sofà.

Eren més de les tres de la matinada
i no el volia despertar, però el so

del televisor i el trepig brusc, equívoc,
van provocar el xiscle sec del patriarca.

Amb els ulls fits va preguntar-me, de sobte,
si ja havia arribat el meu únic germà.

Jo no he estat mai cap mentider,
però aquell home, de cop, s'havia envellit,

els ulls vermells, com dues roses cansades,
van fer que el seu límit reposes en mi.

Alleugerit no va trigar gaire estona
a marxar cap a la fosca habitació,

i jo vaig carregar amb tot el seu pes
la resta de la meva vida.

Ja a la venda, 15 €