17 de desembre 2006

Recomanat: La petita història dels tractors en ucraïnès.

La petita història dels tractors en ucraïnès.
Marina Lewycka
La Campana
Los amores de Nikolai (Lumen)

“Tot just feia dos anys que havíem enterrat la mare quan el pare es va enamorar d’una divorciada ucraïnesa rossa i molt atractiva. Ell tenia vuitanta-quatre anys, ella trenta-sis. Aquesta dona va esclatar a les nostres vides com una bomba rosa i vaporosa, va remoure aigües tèrboles, va fer sortir a la superfície un fangar de records mal enterrats i va donar una puntada de peu al cul als fantasmes familiars.”

Així comença aquest llibre de títol excèntric que contraposa la immigració actual amb la de mitjan segle XX, que ens parla de la soledat de la gent gran, de les relacions sentimentals (i sexuals) entre persones de molt diferent edat, i que ho fa d’una manera intel·ligent, compassiva i, fins i tot, divertida.

La seva autora, Marina Lewycka, comparteix molta biografia amb la protagonista: va néixer en un camp de refugiats al final de la Segona Guerra Mundial, és filla d’ucraïnesos, va créixer i viu a Anglaterra, és professora a la Universitat... i el seu pare va escriure una història de tractors de veritat.

Perquè vaig començar un llibre amb aquest títol i amb aquesta portada? Per la insistència de la seva editora: Isabel Martí, l’editora de La Campana, publica pocs llibres a l’any i ho fa d’una manera “artesanal”. Un cop la novel·la a les llibreries li fa el seguiment, la mima, la recomana, ens demana l’opinió... El seu gust personal i la seva dedicació ens fan fixar en obres que d’una altra manera passarien desapercebudes.

Llegiu-la. A mi m’ha agradat tant com La suite francesa.

3 comentaris:

Itmar Conesa ha dit...

Al canviar a la versió beta ja no puc publicar en aquest blog. Et passo el meu mail de gmail a carrermajor@infonegocio.com a veure si em pots reintroduïr com a usuari.

Argimiro ha dit...

Torna-ho a provar. Si no, us elimino i tornem-hi.

miko-Lynn ha dit...

A mi m'ha agradat força, i m'ha divertit prou, pero tampoc la consideraría una novela d'humor, més aviat, m'ha semblat que te un humor una mica agre (per no dir ácid).
Tot i que pot ser que amb la traducció s'hagi perdut una mica de chispa...